La història del Casino de Sant Andreu de la Barca

L'edifici del Casino és de 1926 i el va aixecar el poble. Literalment: amb els diners, la pedra i les hores dels veïns de Sant Andreu de la Barca. Cent anys després continua sent el punt de trobada del municipi, i nosaltres en portem la planta baixa.

L'últim quart del segle XIX, Sant Andreu de la Barca era un municipi agrícola amb accés limitat als circuits culturals de Barcelona. El 1879, un grup de veïns va fundar una societat recreativa i sociocultural —el Casino El Progreso— perquè aquí també hi hagués teatre, cors de Clavé i alguna cosa a fer els diumenges.

És l'entitat degana del poble i encara existeix: la Societat El Casino.

Els primers anys va tenir la seu en un local de la carretera. Va funcionar tant que, amb el creixement del municipi i l'augment de socis, aquell espai es va quedar petit.

El 1925 la societat va prendre una decisió desproporcionada per a un poble d'aquella mida: construir un Casino nou, més gran i modern.

No tenien els diners. Els van reunir a trossos. Antoni Jansana va cedir el solar. Emili Tomàs i Trias, un barceloní que estiuejava al poble, va concedir un préstec. I la resta va sortir de fórmules populars: aportacions, col·laboracions i la venda de cèdules entre els mateixos veïns.

La coordinació de l'obra va anar a càrrec de Gabriel Casas, amb Josep Amigó i Vendrell com a president de la societat. El projecte arquitectònic es va encarregar a Salvador Valeri i Pupurull, l'arquitecte modernista de la Casa Comalat de Barcelona, que aquí va treballar en un estil classicista i amb pedra rogenca del mateix Sant Andreu.

La primera pedra es va posar els primers mesos de 1926. Al setembre, l'edifici ja funcionava.

Va ser possible perquè una part important de l'obra va ser autoconstrucció dirigida. Hi havia paletes i professionals, però també veïns sense formació que hi dedicaven les hores que els quedaven fora de la feina: pagesos que plegaven del camp i anaven a l'obra, carros i cavalls carregats de pedra i sorra.

Encara hi ha famílies del poble que expliquen amb orgull que els seus avis i besavis hi van posar pedra a pedra. D'aquí ve la frase que es repeteix a Sant Andreu quan es parla d'aquest edifici: el Casino el va construir el poble.

Des de 1926, aquesta casa no ha parat.

Hi ha hagut cinema els dijous, dissabtes i diumenges, amb sessió doble el cap de setmana. Balls de saló. Pastorets. Sarsuela i òpera. Teatre amateur. Funcions escolars amb mitja família a la platea. Festes majors, carnavals i caps d'any.

I el Petit Casino: una sala que va néixer per la reivindicació dels joves del poble i que a mitjans dels anys setanta va apostar pel so disco. Va ser la primera gran experiència de discoteca de Sant Andreu de la Barca i una de les primeres del Baix Llobregat. Hi venia gent dels municipis del voltant cada cap de setmana.

Per a moltes famílies santandreuenques, el Casino no és un edifici: és un lloc on tenen records de tres generacions.

El Casino està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels edificis més voluminosos i reconeixibles del municipi, amb el frontó de perfil curvilini i les finestres d'arc de mig punt que conserven els vitralls originals.

El 2026 se n'ha celebrat el centenari amb un any sencer d'actes: teatre, cinema, música, ball de saló i un homenatge al Petit Casino amb els discjòqueis d'aquella època.

La programació cultural la continua organitzant la Societat El Casino, que hi manté cineclub, escola de ball i escola de teatre.
Consulta l'agenda de la Societat → (https://elcasino.cat)

Nosaltres portem el bar restaurant de la planta baixa: el cafè, la sala i la terrassa.

No hem inventat res. Aquesta casa ja estava feta i la fa gran la gent que hi entra des de fa cent anys. La nostra part és més senzilla: tenir la cuina oberta cada dia i posar a taula el menjar de tota la vida.